divendres, 8 de maig del 2009
NOTA PER 2N D'ESO
Els/Les alumnes que encara no m'han donat el seu nombre secret, no podran saber la seva nota de l'avaluació dels temes 5 i 6. Mira si ets tu i dóna-m'ho el proper dia de classe.
dilluns, 4 de maig del 2009
TEMA 6: LA DINÀMICA EXTERNA
1. Què i quins són els agents geològics externs? Són un conjunt de fenòmens capaços de produir canvis sobre la superfície del nostre planeta. Ens referim a l'aigua en els seus tres estats: sòlid, líquid i vapor, al vent, temperatura, gasos atmosfèrics i organismes.
2. Com s'anomenen els processos que alteren el relleu? S'anomenen:
1. Meteorització o trencament de les roques per acció del vent o de l'aigua
2. Erosió o desgastament dels materials meteoritzats
3. Transport o trasllat de tots els materials anteriors
4. Sedimentació o acumulació de tot allò anterior
3. Pensa en dos canvis de la superfície terrestre a causa de l'aigua. Podem pensar en com les onades, a la platja, s'emporten la sorra, mar endins, si no es protegeix amb roques. Després d'una inundació, també és possible que canvïi el curs d'un riu
4. Les aigües continentals estan canalitzades pels "torrents"i els "rius". Defineix-los. Un torrent és un curs d'aigua curt i de forta pendent. Un riu és un curs d'aigua de recorregut llarg on s'hi poden distingir el curs alt, curs mitjà i curs baix.
5. En quina part del riu predomina l'erosió? En quina el transport? En quina la sedimentació?
L'erosió predomina al curs alt, el transport al curs mitjà i la sedimentació al curs baix.
6. Diferències entre un delta y un estuari. Al curs baix d'un riu pot formar-se un delta
quan els materials erosionats i transportats s'acumulen a la desembocadura. Això passa en mars petits com la Mediterrània. Però en grans oceans, passa el cas contrari. És l'aigua del mar la que penetra en el riu, formant un estuari.
7. Quan parlen d'un aqüífer, a què ens referim? Un aqüífer és una formació geològica que permet la circulació i emmagatzematge d'aigua subterrània. El nivell màxim d'aquestes aigües es diu nivell freàtic.
8. Com es podria reconèixer si una vall és d'origen glacial o fluvial? Si una vall té forma de U es diu que és d'origen glacial. Si té forma de V, es tracta d'una vall fluvial.
9. Per què els rius catalans desemboquen en forma de deltes? Els rius catalans, como l'Ebre, formen deltes perquè desemboquen en la Mar Mediterrània que és una mar petita comparada amb els gran oceans.
10. Enumera alguns riscos derivats dels agents modeladors del relleu. Els riscos naturals més habituals són el despreniment de roques, les avingudes d'aigua, les esllevissades per desplaçament de roques, les inundacions a causa de fortes pluges o l'erosió de platges i penya-segats.
2. Com s'anomenen els processos que alteren el relleu? S'anomenen:
1. Meteorització o trencament de les roques per acció del vent o de l'aigua
2. Erosió o desgastament dels materials meteoritzats
3. Transport o trasllat de tots els materials anteriors
4. Sedimentació o acumulació de tot allò anterior
3. Pensa en dos canvis de la superfície terrestre a causa de l'aigua. Podem pensar en com les onades, a la platja, s'emporten la sorra, mar endins, si no es protegeix amb roques. Després d'una inundació, també és possible que canvïi el curs d'un riu
4. Les aigües continentals estan canalitzades pels "torrents"i els "rius". Defineix-los. Un torrent és un curs d'aigua curt i de forta pendent. Un riu és un curs d'aigua de recorregut llarg on s'hi poden distingir el curs alt, curs mitjà i curs baix.
5. En quina part del riu predomina l'erosió? En quina el transport? En quina la sedimentació?
L'erosió predomina al curs alt, el transport al curs mitjà i la sedimentació al curs baix.
6. Diferències entre un delta y un estuari. Al curs baix d'un riu pot formar-se un delta
quan els materials erosionats i transportats s'acumulen a la desembocadura. Això passa en mars petits com la Mediterrània. Però en grans oceans, passa el cas contrari. És l'aigua del mar la que penetra en el riu, formant un estuari.
7. Quan parlen d'un aqüífer, a què ens referim? Un aqüífer és una formació geològica que permet la circulació i emmagatzematge d'aigua subterrània. El nivell màxim d'aquestes aigües es diu nivell freàtic.
8. Com es podria reconèixer si una vall és d'origen glacial o fluvial? Si una vall té forma de U es diu que és d'origen glacial. Si té forma de V, es tracta d'una vall fluvial.
9. Per què els rius catalans desemboquen en forma de deltes? Els rius catalans, como l'Ebre, formen deltes perquè desemboquen en la Mar Mediterrània que és una mar petita comparada amb els gran oceans.
10. Enumera alguns riscos derivats dels agents modeladors del relleu. Els riscos naturals més habituals són el despreniment de roques, les avingudes d'aigua, les esllevissades per desplaçament de roques, les inundacions a causa de fortes pluges o l'erosió de platges i penya-segats.
dilluns, 20 d’abril del 2009
NOTES DEL TEMA 5 i 6 DE SEGON D'ESO
DNI NOTA
B6 081 818 .................. 4,75 ///// 4,75
B6 081 818 .................. 4,75 ///// 4,75
08 687 965 X .............. 2,5 ////// 4,25
09 848 122 M ............. 3 //////// 0
09 884 850 W .............9,25 ///// 7,75
11 892 014 ................. 0,5 ////// 0,5
13 467 919 .................. 7,75 ///// 5,25
13 810 101 ................ 8,5 /////// 4,75
19 951 709 ................. 7,75 ////// 9,5
27 445 792 ................. 4,75 ////// 5
31 415 394 C .............. 4 //////// 0
39 439 671 F .............. 0 //////// 0
39 446 580 Q ..............1,75 ///// 4,5
47 979 678 E ............... 2,5 ////// 2,75
49 394 229 ................. 3,75 ///// 5
56 783 100 ..................4,5///////0
58 719 277 I ............... 2,25 ///// 5,25
60 662 202 ................ 3,75 ///// 5,5
64 637 129 ................. 3 /////// 0
64 964 962 ................ 1 //////// 0
93 105 617 ................ 3,75 ///// 6,25
dimarts, 14 d’abril del 2009
NOTA PER SEGON D'ESO
Hi ha avaluació del tema 5: "Ones, so i llum" el divendres, dia 17 d'Abril a les 15 hores.
Mireu-vos les preguntes i les respostes que us he posat del tema. Sortiran preguntes semblants.
Mireu-vos les preguntes i les respostes que us he posat del tema. Sortiran preguntes semblants.
dilluns, 23 de març del 2009
TEMA 5 - 2n ESO: ONES: LLUM I SO
Aquí teniu un resum de mínims per passar el tema 5. Aprofiteu les respostes per preparar-vos-ho:
1. Què és una ona? Una ona és la propagació d'energía sense desplaçament de matèria.
2. Classes d'ones. Les ones poden ser mecàniques si necessiten un medi per a propagar-se i electromagnètiques si no necessiten cap medi.
3. Posa un exemple de cadascuna. Un exemple d'ona mecànica és el so, que necessita aire, aigua, ferro o altre medi per propagar-se. Un exemple d'ona electromagnètica és la llum, que es propaga en el buit.
4. Magnituds més importants de les ones.
a) Les crestes són els punts més alts de les ones.
b) Les valls són els punts més baixos de les ones.
c) La longitud d'ona és la distància entre dos crestes.
d) Amplitud és l'alçada de les crestes.
e) La freqüència és el nombre d'ones produïdes en un segon. Es medeix en hertz (Hz)
5. Definició de so. El so és una ona mecànica. És una vibració que es propaga en forma d'ona a través de la matèria i ens arriba a l'oïda.
6. Quina és la velocitat del so en l'aire? El so viatja a 340 m/s, és a dir, en un segon recorre un espai de 340 metres.
7. Calcula la distància a què es troba una tempesta si hem vist un llamp 5 segons abans que hem sentit el soroll del tro.
1 s ________ 340 m/s
5 s ________ x
x = 340 . 5 / 1
x = 1 700 m
Resposta: La tempesta es troba a 1 700 m de distància de nosaltres
8. Quan triga el so en recórrer 3 000 m per l'aigua, si sabem en aquest medi va a 1 500 m/s?
1 s ________ 1 500 m
x ________ 3 000 m
x = 3 000 . 1 / 1 500
x = 2 s
Resposta: El so triga 2 segons en recórrer 3 000 m a través de l'aigua
9. Quines són les qualitats del so? Les qualitats del so que afecten al sentit de l'oïda són el to, la intensitat i el timbre.
10. Digues el que sàpigues sobre el to. El to és la propietat del so que permet distingir els sons greus (menys de 20 Hz) dels aguts (més de 20 000 Hz). Els sons de menys de 20 Hz són els infrasons i no els sentim nosaltres. Els sons per sobre de 20 000 Hz són els ultrasons i tampoc els sentim nosaltres.
11. Defineix "intensitat" i "decibel". La intensitat del so és la propietat que permet distingir entre sons forts i febles. Un decibel (dB) és la unitat per medir la intensitat del sol. A zero dB, comencem a sentir. Al voltant de 110 dB hi ha en una discoteca. I arribant als 130-140 dB podem sentir dolor als oïdes.
12. Què pots dir del "timbre"? El timbre és la qualitat del so que permet distingir sons emesos per diferents veus o diferents instruments.
13. D'aquestes dues velocitats: 300 000 Km/s, 340 m/s, quina és la velocitat del so? La velocitat del so és de 340 m/s.
14. Què és la llum? És un conjunt d'ones electromagnètiques que no necessiten cap medi per a propagar-se. Aquestes ones es fan visibles en els colors que veiem i en la llum blanca.
14. Fes dues columnes amb "cossos lluminosos" "i cossos il.luminats". Una bombeta, una taula, un jersei, el Sol, la Lluna, una estrella, la Terra, un fluorescent.
Cossos lluminosos: una bombeta, el Sol, una estrella, un fluorescent Cossos il.luminats: una taula, la Lluna, la Terra, un jersei
15. Quina és la velocitat de la llum? Pàssala a Km/h, utilitzant els factors de conversió. La llum viatja a 300 000 km/s
300 000 Km / 1 s · 1 km / 1 km · 3 600 s / 1 h = 300 000 km · 1 km · 3 600 s / 1 s · 1 km · 1 h
Simplificant, ens queda:
300 000 km · 3 600
________________ = 1 080 000 000 Km/h
1 h
Resposta: La llum viatja a 1 080 000 000 Km /h
16. Els colors de la llum els veiem quan plou i fa sol en l'Arc de Sant Martí. Podries dir quins són?
Són el vermell, taronja, groc, vert, blau, anyil i violeta.
17. Per què veiem vermella o blava una samarreta d'aquests colors? La veiem vermella perquè absorbeix tots els colors de l'espectre electromagnètic MENYS EL VERMELL que el rebutja i arriba al nostre ull. I la veiem blava perquè l'únic color que rebutja és el BLAU.
18. Classifica els següents cossos segons siguin lluminosos i il.luminats: un fluorescent, una taula, la Lluna, el Sol, un jersei, una bombeta.
Són cossos lluminosos el fluorescent, el Sol i la bombeta. Il.luminats són una taula, la Lluna i un jersei.
1. Què és una ona? Una ona és la propagació d'energía sense desplaçament de matèria.
2. Classes d'ones. Les ones poden ser mecàniques si necessiten un medi per a propagar-se i electromagnètiques si no necessiten cap medi.
3. Posa un exemple de cadascuna. Un exemple d'ona mecànica és el so, que necessita aire, aigua, ferro o altre medi per propagar-se. Un exemple d'ona electromagnètica és la llum, que es propaga en el buit.
4. Magnituds més importants de les ones.
a) Les crestes són els punts més alts de les ones.
b) Les valls són els punts més baixos de les ones.
c) La longitud d'ona és la distància entre dos crestes.
d) Amplitud és l'alçada de les crestes.
e) La freqüència és el nombre d'ones produïdes en un segon. Es medeix en hertz (Hz)
5. Definició de so. El so és una ona mecànica. És una vibració que es propaga en forma d'ona a través de la matèria i ens arriba a l'oïda.6. Quina és la velocitat del so en l'aire? El so viatja a 340 m/s, és a dir, en un segon recorre un espai de 340 metres.
7. Calcula la distància a què es troba una tempesta si hem vist un llamp 5 segons abans que hem sentit el soroll del tro.
1 s ________ 340 m/s
5 s ________ x
x = 340 . 5 / 1
x = 1 700 m
Resposta: La tempesta es troba a 1 700 m de distància de nosaltres
8. Quan triga el so en recórrer 3 000 m per l'aigua, si sabem en aquest medi va a 1 500 m/s?
1 s ________ 1 500 m
x ________ 3 000 m
x = 3 000 . 1 / 1 500
x = 2 s
Resposta: El so triga 2 segons en recórrer 3 000 m a través de l'aigua
9. Quines són les qualitats del so? Les qualitats del so que afecten al sentit de l'oïda són el to, la intensitat i el timbre.
10. Digues el que sàpigues sobre el to. El to és la propietat del so que permet distingir els sons greus (menys de 20 Hz) dels aguts (més de 20 000 Hz). Els sons de menys de 20 Hz són els infrasons i no els sentim nosaltres. Els sons per sobre de 20 000 Hz són els ultrasons i tampoc els sentim nosaltres.
11. Defineix "intensitat" i "decibel". La intensitat del so és la propietat que permet distingir entre sons forts i febles. Un decibel (dB) és la unitat per medir la intensitat del sol. A zero dB, comencem a sentir. Al voltant de 110 dB hi ha en una discoteca. I arribant als 130-140 dB podem sentir dolor als oïdes.
12. Què pots dir del "timbre"? El timbre és la qualitat del so que permet distingir sons emesos per diferents veus o diferents instruments.
13. D'aquestes dues velocitats: 300 000 Km/s, 340 m/s, quina és la velocitat del so? La velocitat del so és de 340 m/s.
14. Què és la llum? És un conjunt d'ones electromagnètiques que no necessiten cap medi per a propagar-se. Aquestes ones es fan visibles en els colors que veiem i en la llum blanca.
14. Fes dues columnes amb "cossos lluminosos" "i cossos il.luminats". Una bombeta, una taula, un jersei, el Sol, la Lluna, una estrella, la Terra, un fluorescent.
Cossos lluminosos: una bombeta, el Sol, una estrella, un fluorescent Cossos il.luminats: una taula, la Lluna, la Terra, un jersei
15. Quina és la velocitat de la llum? Pàssala a Km/h, utilitzant els factors de conversió. La llum viatja a 300 000 km/s
300 000 Km / 1 s · 1 km / 1 km · 3 600 s / 1 h = 300 000 km · 1 km · 3 600 s / 1 s · 1 km · 1 h
Simplificant, ens queda:
300 000 km · 3 600
________________ = 1 080 000 000 Km/h
1 h
Resposta: La llum viatja a 1 080 000 000 Km /h
16. Els colors de la llum els veiem quan plou i fa sol en l'Arc de Sant Martí. Podries dir quins són?
Són el vermell, taronja, groc, vert, blau, anyil i violeta.
17. Per què veiem vermella o blava una samarreta d'aquests colors? La veiem vermella perquè absorbeix tots els colors de l'espectre electromagnètic MENYS EL VERMELL que el rebutja i arriba al nostre ull. I la veiem blava perquè l'únic color que rebutja és el BLAU.
18. Classifica els següents cossos segons siguin lluminosos i il.luminats: un fluorescent, una taula, la Lluna, el Sol, un jersei, una bombeta.
Són cossos lluminosos el fluorescent, el Sol i la bombeta. Il.luminats són una taula, la Lluna i un jersei.
dimecres, 4 de març del 2009
AVALUACIÓ TEMA 4 -SEGON ESO
1. Defineix els següents termes (1,5 punts):
a) Calor
b) Equilibri tèrmic
c) Temperatura
2. Dibuixa les dues escales que hem estudiat a classe per mesurar la temperatura: escala Celsius i escala Farenheit (1 punt)
3. Posa el nom dels processos següents en els canvis d'estat: (1,5 punts)
a) De sòlid a líquid ........................ b) De líquid a gas .......................... c) De sòlid a gas.........................
d) De gas a líquid .......................... e) De líquid a sòlid ......................... f) De gas a sòlid ........................
4. En Barcelona, tenimñ una temperatura de 12ºC avui, y volem saber l'equivalent en ºF perquè pugui ser entesa pels americans. Recorda que has d'aplicar la fórmula de conversió d'una escala (1,5 punts)
5. Passa 104ºF a ºC. La fórmula és la mateixa que en el problema anterior (1,5 punts)
6. Tenim 50 Kg d'aigua a 30ºC y volem pujar la seva temperatura a 50ºC. Quina quantitat de energia es necessita? Expressa el resultat en calories (cal) (1,5 punts)
7. Calcula la quantitat de calor necessària per fondre 150 g de gel a 0ºC i escalfar després l'aigua líquida a 30ºC (1,5 punts)
a) Calor
b) Equilibri tèrmic
c) Temperatura
2. Dibuixa les dues escales que hem estudiat a classe per mesurar la temperatura: escala Celsius i escala Farenheit (1 punt)
3. Posa el nom dels processos següents en els canvis d'estat: (1,5 punts)
a) De sòlid a líquid ........................ b) De líquid a gas .......................... c) De sòlid a gas.........................
d) De gas a líquid .......................... e) De líquid a sòlid ......................... f) De gas a sòlid ........................
4. En Barcelona, tenimñ una temperatura de 12ºC avui, y volem saber l'equivalent en ºF perquè pugui ser entesa pels americans. Recorda que has d'aplicar la fórmula de conversió d'una escala (1,5 punts)
5. Passa 104ºF a ºC. La fórmula és la mateixa que en el problema anterior (1,5 punts)
6. Tenim 50 Kg d'aigua a 30ºC y volem pujar la seva temperatura a 50ºC. Quina quantitat de energia es necessita? Expressa el resultat en calories (cal) (1,5 punts)
7. Calcula la quantitat de calor necessària per fondre 150 g de gel a 0ºC i escalfar després l'aigua líquida a 30ºC (1,5 punts)
dilluns, 16 de febrer del 2009
CONTINGUTS 2n ESO - TEMA 4
Per superar el tema, has d'entendre:
La definició de calor com a forma d'energia transferida. Com s'aconsegueix l'equilibri tèrmic. Unitats de calor en el SI: el joule (J) i la caloria (cal). La temperatura com a grau de calor i escales per medir-la: Celsius i Fahrenheit. Passar unitats d'una escala a l'altra mitjançant la fòrmula:
ºF - 32 / 180 = ºC /100
Calor específica com a quantitat de calor que s'ha d'administrar a 1 g d'una substància perquè pugi 1º C la seva temperatura. Saber calcular la calor absorbida per un cos, coneixent la seva massa, la calor específica i les temperatures inicial i final, mitjançant la fòrmula:
Q = m . ce . (tf - ti)
Efectes del calor en els canvis d'estat: fusió, vaporització, sublimació, solidificació, liquació o condensació i sublimació. Temperatures o punts de fusió i d'ebullició. Dilatació per calor.
Problemes que has de saber resoldre:
1. En Barcelona, tenim una temperatura de 12ºC avui, i volem saber l'equivalent en ºF perquè pugui ser entesa pels americans.
2. Passa 104ºF a ºC.
3. Tenim 50 Kg d'aigua a 30ºC i volem pujar la seva temperatura a 50ºC. Quina quantitat de energia es necessita? Expressa el resultat en calories (cal).
4. Calcula la quantitat de calor necessària per fondre 150 g de gel a 0ºC i escalfar després l'aigua líquida a 30ºC?
La definició de calor com a forma d'energia transferida. Com s'aconsegueix l'equilibri tèrmic. Unitats de calor en el SI: el joule (J) i la caloria (cal). La temperatura com a grau de calor i escales per medir-la: Celsius i Fahrenheit. Passar unitats d'una escala a l'altra mitjançant la fòrmula:
ºF - 32 / 180 = ºC /100
Calor específica com a quantitat de calor que s'ha d'administrar a 1 g d'una substància perquè pugi 1º C la seva temperatura. Saber calcular la calor absorbida per un cos, coneixent la seva massa, la calor específica i les temperatures inicial i final, mitjançant la fòrmula:
Q = m . ce . (tf - ti)
Efectes del calor en els canvis d'estat: fusió, vaporització, sublimació, solidificació, liquació o condensació i sublimació. Temperatures o punts de fusió i d'ebullició. Dilatació per calor.
Problemes que has de saber resoldre:
1. En Barcelona, tenim una temperatura de 12ºC avui, i volem saber l'equivalent en ºF perquè pugui ser entesa pels americans.
2. Passa 104ºF a ºC.
3. Tenim 50 Kg d'aigua a 30ºC i volem pujar la seva temperatura a 50ºC. Quina quantitat de energia es necessita? Expressa el resultat en calories (cal).
4. Calcula la quantitat de calor necessària per fondre 150 g de gel a 0ºC i escalfar després l'aigua líquida a 30ºC?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
